PREVISIÓ DEL TEMPS

A mitjans de gener ja vam avançar la nostra particular previsió del temps meteorològic, un pronòstic que s’està complint en molt bona part.
Ara, de cara a l’hivern, la simple observació del tram final de les canyes, de la part que queda entre la darrera fulla i el plomall, ens dóna a entendre que tindrem un hivern llarg i fred.
Temps al temps.

VERGONYA!

Llegeixo al suplement Dinero, de La Vanguardia de diumenge 31 d’octubre, que el president del Foment del Treball, Joan (Juan) Rosell, aspirant a la presidència de la CEOE, intenta difuminar la seva catalanitat per aconseguir-la.
Segons sembla, a la resta d’Espanya ser català està mal vist, i per això, a alguns catalans fins i tot els fa vergonya manifestar que ho són. Es pot arribar a degenerar més?
Els catalans som els que més treballem i els majors contribuents de l’Estat i, a més, ja començo a creure que, majoritàriament, més bones persones. No és prou mèrit això? A sobre, som els més maltractats en tots els àmbits, degut a que l’animadversió que se’ns té arriba al límit que es vol fer desaparèixer la nostra cultura.
No sé on anirem a parar, però de moment i sobre aquest tema, algú hauria de recordar que la CEOE va nàixer per iniciativa d’un altre català.

MADURAR

Un any més, als nostres caquis els costa madurar, degut a que el fred alenteix el procés que la manca de calor no accelera. Ja veurem si poden arribar a una bona fi que els portarà a la nostra taula.
Alguns altres arbres també pateixen la mateixa evolució, com alguna prunera, i ja és del tot curiós aquesta llimona que es mostra, que pel color de la pell no podem assegurar si encara està verda o és que ja està al punt de maduració.

BOLETS EN FAMÍLIA

Estimulats pel programa de TV3 que ens anima a caçar bolets, cada vegada som més les persones que anem al camp a la recerca de rovellons, fredolics, pebrassos, llanegues, rossinyols i altres delícies que la natura ens regala.
Els que som de poble, de petits vam aprendre a passar pels boscos sense deixar cap rastre, trobéssim o no bolets, però aquest no és el comportament majoritari, degut a que són massa les persones que malmeten els boscos i els embruten. Per això, és bonic trobar-se amb famílies en ple com la que mostra la foto, que continuen el costum heretat de buscar bolets i respectar l’entorn.

BITXO

Alguns animals tenen la virtut de mimetitzar-se entre el medi en el qual fan vida, com aquesta llagosta, que queda dissimulada entre unes fulles.
Una llagosta que dóna salts pel camp constitueix un atractiu més pels nostres passeigs, tanmateix, els núvols de llagostes que en algunes ocasions aparegueren, acabaren per arruïnar la vegetació dels llocs pels quals passaren. Plaga bíblica.

DIA DE DIFUNTS

Com cada any, anem als cementiris a complimentar els nostres difunts. Els oferim flors, espelmes i altres presents, i també el nostre record, més intens aquest dia.
Malauradament, moltes de les persones que van de visita al cementiri no es portaren prou correctament en vida amb els seus difunts, cosa que ens hauria de fer reflexionar. La vida és massa curta com per perdre el temps amb mals comportaments.

RESTES D’UN COLLAR

Fins fa uns anys, els diferents elements de bast permetien que les bèsties de càrrega i arrossegament desenvolupessin més còmodament la seva força. Malauradament, l’aparició dels vehicles moguts amb motor d’explosió acabà per arraconar els equins i, de retruc, els elements de bast.
La foto d’avui mostra les restes d’un antic collar, un element que, situat al coll d’un ase, li permetia estirar una càrrega sense fer-se mal.
És una llàstima que aquests elements que donen testimoni d’un temps concret acabin llençats pel terme; amb tot, tenim la sort que persones com el singular Emili Boada n’hagin guardat en el Museu del Bast de Llaberia una àmplia mostra.