Els antics constructors de marges, cabanes i barraques eren persones que, quan treballaven en l’art de la pedra, donaven preferència a la solidesa, sense descuidar l’estètica. Tanmateix, de lluny a lluny ens obsequiaven amb algun detall que deixava veure la seva sensibilitat.
Una petita cavitat disposada en un marge encarat al sol possibilitava que allí s’hi posés una arna, cosa que anava emparellat a poder consumir mel de collita pròpia. També es deixaven amagatalls, aixoplucs i refugis.
En la foto d’avui es poden veure dues pedres pariones, abans unides fins que el margenador les separar a cops de martell per tal d’encabir-les en la construcció. És tot un detall que, com altres, hauríem de saber veure.

