NÚVOLS I REFRANYS

Si estem atents a la forma i el color dels núvols, i el seu aspecte el combinem amb els refranys més nostrats, tindrem a l’abast una bona predicció del temps.
Dissabte per la tarda el cel presentava un cel blau tacat de núvols blancs, com si fossin roques blanques. I ja se sap: Cel a roquetes, aigua a les bassetes.
Així va ser. A la matinada de diumenge el cel s’enfosquí i al llarg del dia va ploure.

FELIÇ ANIVERSARI!!!

Avui fa anys la meva esposa, Dolors, la persona amb la qual he compartit fins ara més de la meitat de la vida.
El costum de celebrar els aniversaris serveix per a distingir alguns dies del calendari per sobre d’altres, i també per enaltir la persona que compleix anys. Sovint hi ha una festa entremig i regals, per bé que tot plegat no ha de ser altra cosa que un complement a l’estimació entre persones.
Un primer regal pot ser la fotografia de la flor d’aquest amarillis que tenim a casa, una planta que cada any ens ofereix el seu millor present.
Moltes felicitats, Dolors, que sigui per molts anys i que tots vinguin bons.

VINYES

Encara hi ha gent que fa bé la seva feina i la fa en el lloc correcte.
La mostra la tenim en aquestes vinyes, exquisidament treballades, que se’ns mostren alineades, llaurades i cavades de forma impecable.
Si tothom treballés tal com cal, si ningú robés el que no és seu i si tinguéssim un tarannà més solidari, la felicitat ocuparia el lloc avui reservat a la crisi.

MES PINTORS

Com vèiem dies enrere, els nostres artistes pintors deixen arreu mostres del seu art.
Pel que sembla, tant se’ls hi dóna pintar un edifici privat com una obra pública, per tal de deixar-nos el seu llegat.
La seva tasca arriba fins els masos situats en àmbits rurals, més enllà de les ciutats on es mostren més prolífics. Per això, potser caldria demanar a les autoritats que canalitzessin convenientment les artístiques accions d’aquests creadors, per tal d’aprofitar el seu art que ara ho empastifa tot.

CABLES ROBATS

A tocat del pont de l’AVE, just on es troben les portes que van ser esbotzades, hi podem veure un seguit de mànegues de goma o de plàstic que anteriorment havien protegit conduccions elèctriques, amb cables que presumiblement tenien un bon gruix.
Tal com es veu, els cables van estar robats i probablement venuts a pes, igual com els senyals de trànsit que trobem a faltar a les carreteres, el ferro de l’antic equipament ferroviari i tantes coses més.
Ara per ara, els lladres fan la seva feina en els espais on ningú els veu, però si no es posa fi a les seves activitats, aviat ens el trobarem al menjador de casa.

ASSEMBLEA A LA DIPUTACIÓ
Ahir dimecres els treballadors de la Diputació de Tarragona vam participar en una assemblea, en la qual els nostres representants sindicals ens explicaren l’abast de Decret promulgat per Govern Central que fa referència a la reducció dels sous i salaris dels treballadors públics.
L’explicació que ens donaren fou extensa, adient i ben argumentada. També es parlà de la vaga del dia 8.
M’agradà especialment la intervenció d’en Jaume Guilera, que animà els companys a no defallir en la feina, malgrat la situació.
Algunes persones es queixaren dels polítics, als que culpen d’haver portat el país a l’estat de crisi que es viu.
Vaig intervenir per dir que l’actual crisi no és només fruit de la mala praxis d’alguns polítics. També caldria culpar determinats banquers, sindicalistes, religiosos, empresaris i altres col·lectius que no s’han dedicat a la recerca del bé públic. També informo que esperava una retallada de sous del 20 %, que és el decalatge negatiu que portem referent a la mitjana europea, i que tots plegats, institucions, entitats i famílies, hem viscut i vivim molt per sobre de les nostres possibilitats.
Veurem què passa, però sóc pessimista.

PORTES ESBOTZADES

Ahir comentàvem que la part superior del viaducte de l’AVE que creua la vall del Gaià està buida i és perfectament transitable a peu. Per això i per tal d’evitar que persones alienes al servei ferroviari accedissin a l’interior del pont, els constructors van situar unes portes metàl·liques als dos extrems del pont.
Doncs bé, tal com es mostra a la foto, les portes han estat esbotzades i arrencades. Les persones que han causat aquesta bretolada ho han fet després d’haver inutilitzat una part de la xarxa que protegeix tot el recorregut del tren, amb les consegüents destrosses afegides.
Des de l’exterior es pot veure que, els bergants que han causat destrosses als equipament públics, també hi ha deixat el seu artístic segell en forma d’acolorides pintades.
Tenim un país farcit d’artistes.

VIADUCTE

El viaducte que permet a l’AVE travessar la vall del riu Gaià fa uns dos-cents metres de llargada. S’enlaira des dels fonaments amb quatre pilastres de base rectangular, sobre les que descansa la peça de formigó que sosté els rails. La peça del capdamunt no és massissa, cosa que permetria transitar-hi pel seu interior una persona a peu dret, de la mateixa forma que encabeix diferents equipaments i serveis.
Aquest pont, dissenyat amb línies rectilínies i construït amb formigó armat, defereix del pont vell —també del ferrocarril—, que se’ns mostra edificat amb arcs de mig punt bastits a base de pedres ven escariejades i maons de terra cuita.
El ferrocarril transita moltes vegades al dia per la part superior de la construcció, d’anada i tornada entre Madrid i Barcelona, amb diverses aturades en els llocs considerats principals.
Com es pot veure a la foto, algunes persones que no van participar en la construcció del viaducte ja hi ha deixat la seva artística empremta.