L’activitat investigadora dels Amics
de Riba-roja d’Ebre -dones i homes estudiosos del patrimoni cultural del
municipi-, ha permès que es trobessin a la zona vint-i-quatre forns dels
denominats l'oli de ginebre. Aquests elements provinents del passat, un cop
desbrossats i catalogats, onze han estat declarats Bé Cultural d’Interès Local,
juntament amb un pou de gel molt ben conservat.
La tipologia arquitectònica dels forns
que servien per extreure l’oli de determinats arbustos era una construcció de
pedra posada en sec en la modalitat de falsa cúpula, a l'interior de la qual hi
havia l'espai on es disposava la fusta de la qual s'havia d'extreure l'oli,
separada amb pedra del lloc de combustió. Estava situada a sobre d’una llisera
de pedra natural a la qual s’hi practicaven unes incisions que ajudaven a
conduir l’oli a les piles –també excavades a la pedra- on es depurava. Les
construccions disposaven d’un espai lateral obert a través del qual
s’introduïen els troncs i les soques, a més d’un altre forat situat al
capdamunt tapat per una llosa que ajudava a regular la combustió, que havia de
ser somorta.
En temps pretèrits, quan les persones
estaven obligades a subsistir només a base dels productes que tenien més a
l’abast al territori que habitaven, l’oli de ginebre era un element a
considerar per les seves utilitats terapèutiques.
A la zona que podem situar entre les
ermites de Santa Madrona i Berrús, a Riba-roja d’Ebre, i la de Sant Francisco,
a la Fatarella, l’oli de referència s’elaborava a partir dels trocs de càdec,
que no de ginebre. El ginebre i el càdec es distingeixen per seu fruit, de
color blau el primer i marronós el segon, i també per les fulles estretes de
tots dos arbustos, ja que les del càdec mostren dues fines línies, per una sola
les del ginebre. Tot i les diferències d'aspecte, tots dos tenen àmplies
propietats curatives.
El procès d'extracció d'oli tenia una
certa complexitat. Tal com van escriure l’any 1999 J M Suñé i X Rebés al
Butlletí d’Estudis de la Terra Alta, número 29: “El temps entre tallar les rames de
ginebre i la combustió havia de ser el més breu possible perquè l'oli resultant
fos de bona qualitat. El mes de març era el més indicat per a que sortís més
oli. La pileta estava dividida en dos de manera que a la primera es dipositava
tot l'oli que desprenien les branques. A la superfície flotava una capa més
espessa de color marronós, segurament contenint impureses. Després s'hi abocava
aigua calenta per dissoldre aquestes impureses i amb una peca ceràmica es
passava l'oli més pur cap a l'altre compartiment, i d'allí amb algun altre
estri ceràmic (no es podia fer servir cap estri metàl·lic, doncs l'oli ho feia
malbé) es recollia per envasar-lo”.
L’oli de ginebre i de càdec és de
color fosc, espès de consistència i de sabor amarg. S'utilitzava per curar
malalties de la pell del bestiar, com la sarna, alhora que era depuratiu i
fomentava la sudoració. També era útil a les persones que havien patit ferides
superficials o lesions musculars amagades, malalties de la pell i fins i tot
resultava un antídot efectiu contra la mossegada dels escurçons i la picada
dels escorpits. Així mateix, se li atorgaven propietats diürètiques, ja que
estimula les funcions dels ronyons, alhora que ajuda a combatre el reumatisme i
la gota. A nivell de l'aparell digestiu, resulta un bon remei per combatre els
cucs del sistema digestiu,
És probable que algunes persones es
sorprenguin per la utilització de productes naturals, però abans no n'hi havia
d'altres a l'abast. A tall d'exemple, la reïna -el líquid espès que s'extreia
del cor dels pins, de la teia-, s'usava per fixar els ossos trencats, ja que
s'enduria com si fos un guix. Altrament, el fonoll marí, ric en vitamina C, era
emprat pels navegants per combatre l'escorbut; la regalèssia ajuda a mantenir
les propietats de l'aparell digestiu i del respiratori, igual com la farigola.
Aquests i altres productes es distribuïen per tot el país per algunes persones
com les trementinaries, que a lloms d'un ase els feien arribar a tots els
racons de Catalunya fins ven entrar el segle XX.
Diversos reculls notarials, com un
datat l'any 1786, recullen la història d'alguns forns d'oli de ginebre i les
persones que n'eren propietàries, de la mateixa forma que fonts històriques
ajuden a entendre la feina de les persones que es dedicaven a aquest ofici des
de l'Edat Mitjana.
A partir d'ara i gràcies a la bona
feina dels Amics de Riba-roja, es podrà accedir a aquests forns que són
testimonis muts en el present de part del nostre passat, el qual, com en tants
altres aspectes de la nostra història passada, només es poden entendre gràcies
a les construccions de pedra en sec que els donen forma. I és per això que pels
dies tres i quatre de març es van organitzar a Riba-roja actes que expliquen
com es construïen els forns i com s'elaborava l'oli de ginebre.
