A les portes de la primavera,
els ametllers en flor que es veuen pels camps, repartits entre feixes i
bancals, per a una bona part de la nostra pagesia són l'anunci de la propera
collita. Efectivament, la munió de flors blanques i rosades que es reparteixen
entre les branques i els llucs dels ametllers són la promesa de que, si el fred
no ho estronca, hi pot haver una bona collita d'ametlles. Alhora, però més
discretament, les flors dels avellaners també fan el seu camí. Per un costat,
els aments masculins ja fa mesos que pengen de les branques, a l'espera de
pol·linitzar i fecundar les flors femenines que per aquest temps comencen a mostrar petits pètals de color
vermellós que pregonen la seva maduresa.
Més enllà de per trobar-se en
la seva etapa de fotogènica floració, la fruita seca està d'actualitat. Ens els
darrers mesos, ametlles i avellanes han assolit uns preus que, des de la
perspectiva d'uns anys enrere, es poden considerar-se estratosfèrics, per bé
que no fan altra cosa que remunerar de forma més justa uns productes que
portaven mots anys pagats a preu ruïnós pels productors.
La pagesia productora de
fruita seca està d'enhorabona pels preus actuals, després d'haver lluitat anys
i panys pels preus d'un producte del qual penja l'economia de moltes famílies.
Si es recorda, la denominada Guerra de l'Avellana va fer sortir a les
carreteres uns pagesos que intentaven defensar el seu treball i el seu futur
econòmic, una feina que penja d'un clima que alguns anys crema les flors als
arbres, o de les pluges que s'emporten les collites barranc avall. Aleshores
també es queixaven dels intermediaris i de les multinacionals que ensorraven el
mercat a base d'adquirir avellanes turques, i de les administracions públiques
poc útils, com una Unió Europea que signava tractats preferencials amb països
aliens al Tractat de Brussel·les. Aquella lluita, molt perllongada en el temps
però acabada de forma un tant satisfactòria per als pagesos, posà en evidència
l'existència d'un sector productiu que ja estava sotmès a la globalització,
però també la força d'una pagesia que si es mostrava unida i activa era capaç
de qualsevol gesta.
Els preus actuals de la
fruita seca, que giren al voltant dels 8,10 euros per quilo de l'avellana
negreta i dels 7,15 euros en l'ametlla comuna, es consideren bons, i més si es
comparen amb els 1,50 euros que es pagava l'avellana o els 2,90 amb els quals
es remunerava l'ametlla tretze anys enrere. Amb tot, existeix una certa
preocupació per saber si aquests preus es mantindran en endavant, per molt que
alguns factors conviden a pensar que així serà. En referència a l'ametlla, els
Estats Units obtenien fins ara el vuitanta per cent de la producció mundial,
però una etapa de sequera combinada amb una sentència contrària als interessos
d'uns productors que extreien excessius recursos aqüífers del subsol, poden
limitar l'esmentada producció. En conseqüència, si baixa una producte que
superava les nou-centes mil tones, les gairebé cinquanta mil tones que
s'obtenen a l'Estat Espanyol tenen un bon preu assegurat. Pel que representa a
l'avellana, és probable que no es repeteixin les intenses glaçades que han
assolat els camps d'avellaners turcs, però l'actual depreciació de l'euro en
referència al dòlar podria ajudar a mantenir els preus.
A banda de pensar en els
països productors, al moment d'aventurar l'evolució dels preus de la fruita
seca també cal pensar que el consum ha evolucionat, i de valent! Els productes
agroalimentaris derivats de la fruita seca, com les pastes i els pastissos, els
gelats i els torrons, aliments selectes, olis i essències han entrat en
l'òrbita de nous països consumidors. A banda de l'Unió Europea i els Estats
Units, que fins ara eren els majors compradors, determinades nacions asiàtiques
com la Xina, l'Índia i alguns països del sud-est asiàtic, juntament amb els
estats àrabs econòmicament més potents s'han iniciat i destacat com a
consumidors. I tot plegat fa pensar en un futur plàcid pel sector.
L'optimisme també s'ha
generalitzat entre la pagesia, uns productors que han deixat de relegar els
ametllers per intentar recuperar arbres vells que havien entrat en decadència,
alhora que s'han planificat i executat noves plantacions. Tal és el neguit
relacionat amb els conreus relacionats amb les noves plantacions d'ametllers
que alguns vivers no es comprometen a subministrat plançons en un termini
inferior als tres anys. Per contrarestar aquesta situació que podria
allargar-se en el temps, alguns pagesos s'han posat a elaborar el seu propi
planter a partir de les tècniques més ancestrals, a base de plantar ametlles
amargues i empeltar les plantes resultants amb les varietats desitjades.
Res no atura la nostra
pagesia si el vent li bufa mínimament a favor!
Josep
Gironès
.
