A
les comarques de la Ribera d’Ebre i de la Terra Alta, parlar de
fires és parlar de la fira de Móra la Nova, la més tradicional i
popular de les contrades, un esdeveniment que ja compta amb molts
anys de rica història que ha transcorregut en mig de diversos
esdeveniments cabdals.
Ja
existia la Fira de Móra quan el ministre Javier de Burgos, sota la
regència de la reina Maria Cristina, aprovà el 13 de novembre de
1833 la divisió en províncies de l’Estat espanyol, una
determinació que xocava amb les aspiracions catalanes, que estaven
en contra de les divisions uniformitzadores d’àmbit estatal.
L’any 1914, la constitució de la
Mancomunitat de Catalunya aglutinà les quatre províncies catalanes,
alhora que s’assumia les competències de les quatre diputacions
provincials; amb tot, les aspiracions catalanes de disposar d’una
divisió territorial pròpia només agafaren cos a partir de
l’encàrrec que l’any 1931 va rebre Pau Vila i Dinarès per part
del Govern de la Generalitat. Fruit del treball la Ponència de la
Divisió Territorial que encapçalava Vila, l’any 1936 es va
dividir el Principat en comarques administratives i en vegueries.
Al
moment d’estudiar les dimensions de les comarques es buscà un cert
equilibri en el nombre d’habitants, alhora que per establir-ne la
capitalitat es procurava que, des de qualsevol dels pobles
integrants, es pogués anar i tornar en un sol dia de camí, a peu. A
més, per establir les capitals es tingueren en compte els pobles que
actuaven de mercat pels municipis de la rodalia, i també les
localitats que oferien les fires anuals més reeixides.
Abans
de que Javier de Burgos plantegés la divisió provincial d’Espanya,
els antics Masos de Móra ja s’havien constituït com a municipi
independent. Aquella fita històrica s’aconseguí el dia 3 d’abril
de 1830, sota el regnat del rei absolutista Ferran VII. Al cap de
pocs mesos, es formalitzava la primera edició de la Fira de Móra la
Nova, un mercadal que va sorgir amb una empenta que s’incrementà
amb els anys, fins a situar-se com una de les més importants a
Catalunya.
Quan
Pau Vila treballava en la divisió territorial, la Fira de Móra la
Nova fou un element a tenir en compte, per la seva magnitud, per bé
que la determinació de situar Móra d’Ebre com a capital de la
Ribera d’Ebre quedà avalada per l’atracció comercial que aquest
nucli projectava i projecta sobre un gran nombre de pobles de la
rodalia.
La
Fira de Móra la Nova, que enguany tindrà lloc el darrer cap de
setmana d’octubre, és una de les tradicionals de Catalunya. Des de
la seva fundació s’ha decantat especialment cap els sectors
agrícola i ramader, i al llarg dels anys ha mostrat la intensa
evolució que s’ha viscut. Abans, famílies senceres anaven a la
fira a cavall de carros i de tartanes que anaven arrossegats per
equins junyits amb els corretjams més lluents i empicarolats. A la
fira hi trobaven rucs i someres, cavalls i eugues, matxos i mules
procedents dels principals mercats de Catalunya i Aragó, uns animals
que aportaven la força necessària al camp per estirar els diversos
enginys camperols i transportar els productes necessaris. Actualment,
la gent acudeix al certamen a sobre de vehicles a motor ben variats,
per veure la maquinària agrícola més diversa, acompanyada de
l’assessorament que ajuda als compradors a escollir les eines més
adequades a les seves necessitats. L’oferta en la ramaderia també
ha evolucionat de valent, fins el punt que ara, tot i mantenir-se les
exposicions de bestiar d’ungla i de corral, ja no es veuen aquells
grans ramats de cabres i d’ovelles que abans omplien alguns espais
La
part lúdica ha acompanyat de sempre la Fira de Móra la Nova, amb
una àmplia oferta de productes destinats al bon menjar i beure que
s’intensifica al llarg dels dies de mercadal. Fins ara i al llarg
de moltes dècades, les famílies que s'ho podien permetre dinaven a
la Fonda Barcelona, un dels establiments emblemàtics de les
contrades, en tant que altres menjaven en altres establiments o
directament del menjar que portaven preparat des de casa. D'un temps
ençà, també són notables les ofertes d’atraccions recreatives
per a la mainada i els esdeveniments musicals destinats a la gent
jove. Alhora, han agafat molta empenta les exposicions i conferències
de caire tècnic que ofereix un bon suport als professionals
agrícoles i ramaders.
El
recinte firal de Mora la Nova, amb els més de deu mil metres que
s’ofereixen als expositors, ja està preparat per a una nova
edició, la qual congregarà gent de les Terres de l’Ebre, del Baix
Aragó, del Priorat, Baix Camp i de les comarques de Lleida més
properes. L’àmplia oferta de productes i serveis que s’oferiran
donaran abast a l’agricultura i a la ramaderia, dos sectors que pas
a pas demanen més tecnificació i especialització. Tenim al davant
uns dies de feina pels expositors, que intentaran vendre els millors
productes als assistents, unes persones que sabran combinar sàviament
el seu treball amb uns moments destinats a l’esbarjo.
Josep
Gironès
Escriptor
