jueves, 28 de febrero de 2013
BITLLES I BILLOTS
NOVA ACTIVITAT
Tenir un blog aturat resulta trist, encara que de tant en
tant es noti que hi ha persones que es miren les entrades anteriors ja publicades.
Per això he decidit aprofitar el blog per publicar-hi els
articles signats per mi que apareixen quinzenalment en el Diari de Tarragona.
Començarem pel publicat el dia 23 de març de 2012 i en
pocs dies haurem actualitzat els escrits fins situar-los en temps actual.
Espero que us agradi la nova activitat.
BITLLES I BILLOTS
A Catalunya, el retorn a la democràcia comportà una
progressiva normalització institucional i cultural, alhora que es fomentà la
recuperació de tradicions que estaven a punt de desaparèixer. També es
recobraren alguns jocs que eren força populars abans de la guerra,
entreteniments que havien format part de la quotidianitat lúdica dels nostres
pares i avis.
Un dels jocs que més s’han beneficiat dels nous temps és
el de les bitlles, fins el punt que són moltes les persones grans i joves, homes
i dones que l’han convertit en el seu esport predilecte.
Als inicis dels anys vuitanta, es definiren a Rasquera
les normes i els criteris a seguir en el joc de bitlles, i més endavant es creà
la Federació Catalana de Bitlles, l’entitat que aglutina el seguit de clubs que
hi estan afiliats. A les nostres comarques, la Coordinadora Intercomarcal de
Bitlles agrupa una vintena de pobles en els quals s’organitzen tirades de
bitlles i trobades periòdiques entre pobles.
El joc de bitlles és ben conegut arreu del món, per bé
que cada zona disposa de les seves particularitats i normes. A la major part de
Catalunya i a les Terres de l’Ebre en concret, el joc de bitlles més popular
consta de sis bitlles i tres bitllots. Aquests nou elements estan bastits amb
fusta bona, ja sigui d'alzina o de roure, i algunes peces disposen de detalls
artístics sortits de la mà de l’artesà que els ha construït, per bé que tots
s’ajusten a l’alçada i diàmetre més arrelats. Normativament, les bitlles tenen
un diàmetre de vuit centímetres i una alçada de quaranta-dos, mentre que els
bitllots fan set centímetres de base i una alçada de vint-i-set.
Extraordinàriament, en algunes zones de Lleida el bitllots tenen mesures i
pesos diferents, i fins i tot tenen un bitllot més gran que anomenen maça.
El desenvolupament del joc és prou senzill, ja que
l'objectiu consisteix en fer caure algunes de les bitlles plantades a terra,
amb l'ajut dels bitllots. Per començar a jugar es planten les sis bitlles al
terra, perpendiculars a la direcció de tir, i situades en dues fileres paral·leles
de tres. La distància entre la base de les bitlles és, aproximadament, el gruix
del bitllot. Tot seguit, el tirador, situat a una distància d’uns onze metres i
mig que varia segons els participants –adults o joves-, intenta fer caure les
bitlles a cop de bitllot, per la qual cosa disposa de tres oportunitats de tir,
just el nombre de bitllots que disposa. Al llarg d’una sessió es realitzen nou
tirades.
Tradicionalment es jugava a deixar una bitlla plantada, a
feta, i no hi havia puntuacions; es feia feta o llenya. A partir de la
normalització federativa, la modalitat de joc més corrent és jugar a fer
bitlla. En aquest cas, deixar una bitlla plantada significa deu punts pel
tirador, quatre punts si fos el cas de deixar-ne dues, tres en tombar-ne la
meitat i dos en deixar-ne quatre de plantades. Així mateix, quan es tomben
totes les bitlles el premi són sis punts, per bé que aquesta especialitat es
denomina, un pèl irònicament: fer llenya.
El joc de bitlles ha revifat de valent, amb un programa
competitiu que s’obre a cada poble amb un esmorzar de bona harmonia entre tots
els participants. Això és així a nivell d’adults, però també a nivell de joves.
Tal com comenta Bernardino Roig, tècnic del Consell Esportiu de la Terra Alta,
els Jocs Esportius Escolars de Catalunya, en l’àmbit comarcal terraltenc
concentren regularment un centenar de joves escolars dividits en prebenjamins,
benjamins, alevins, infantils i cadets, tots els pertanyents a tretze centres
escolars de la Terra Alta. Tot un èxit!
De la mateixa forma, en el Pla Català de l’Esport d
l’Escola es vol potenciar la pràctica d’activitats esportives i físiques, per
tal d’ajudar en la formació humana i esportiva dels nostres joves, sense
oblidar la pràctica d’esports tradicionals que ens defineixen com a poble,
entre els que destaquen les bitlles, el mocador, els jocs amb cordes i gomes,
les boles, la xarranca i altres prou nostrats.
Josep Gironès
Suscribirse a:
Entradas (Atom)