Dissabte al vespre, a l’església parroquial de Sant Andreu, a la Fatarella, es celebrà una missa cantada en honor a Santa Cecília, la patrona dels músics.
La celebració eucarística, oficiada per mossèn Ruben, comptà amb l’assistència de moltes persones, les quals van gaudir de la música i dels cants dels cantaires i músics del poble, que entonarem algunes parts de la missa a ritme de sardana.
Aquesta celebració la inicià Josep Rius, un dels millors músics de la Fatarella, alhora que compositor i formador de músics, el mateix que va composar la música d’aquesta missa.
Vagi aquesta entrada en la seva memòria.
Ja se sap que viatjar consisteix en part en anar a buscar a fora les ganes de tornar a casa; per això, si volem estalviar temps i diners farem bé en saber trobar els atractius del nostre poble i, de pas, donar-los a conèixer.
És un plantejament que té premi... econòmic!
Ara només cal que els aprofitem també per accedir a llocs del territori que resultin atractius turísticament, com el Campament del XV Exèrcit de l’Ebre, posem per cas.
Faig un incís en la seqüència dedicada al turisme per a recordar que el 20 de novembre hi ha eleccions al Congrés i al Senat.
Cada vegada que hi ha eleccions recordo la feina que va costar que ens puguem expressar a través de les urnes, un luxe del qual vam estar desposseïts durant més de quaranta anys. Per això, s’ho val que hi prenguem part. I, com sempre hi ha persones que agafen qualsevol excusa per tal de no anar a votar, un passo un article de na Lucía Etxebarría publicat en el Magazín de La Vanguardia, del tot alliçonador.
L’església de Sant Andreu, que a més dels signes abans apuntats disposa d’una façana barroca, és un edifici que mereix una gran atenció, ja que l’estructura mostra uns trets sòlids de gran bellesa.
També fan goig les ermites, però sobre tot la Capella, per l’edifici, sí, però també pel seu simbolisme.
Altrament, el Cant de l’Aurona té la gran particularitat de relligar el passat amb el present, en una manifestació religiosa d’arrel popular de consideració.
Són pocs els pobles que poden presumir de tenir músics i grups musicals de la qualitat dels nostres, així com músics ja desapareguts la fama dels quals continua en la memòria popular.
El fruit d’aquest saber es manifesta durant les festes, quan la plaça, el Casal i els carrers s’omplen de música i alegria, cosa que és fàcil que s’encomani als visitants.
Aquest patrimoni llegat pels nostres avantpassats només demana una mica d’atenció, per evitar que es malbarati. És cert que la pedra és dura, però una incidència inadequada la pot partir en mil trossos.
Tenim un municipi que compta amb un paisatge singular i un bon clima. Un poble que mostra el pes de la història en algunes construccions religioses i civils. Tradicions i devocions a considerar, i una població majoritàriament amable.
El sector turístic és fructífer i només demana mantenir les essències, cosa que tothom hauria de tenir ben present per ara i de cara al futur.
