Josep Gironès Descarrega

FREDS

2012-02-03T06:16:00.001+01:00

Ens han entrat uns freds intensos que han situat el termòmetre per sota el nivell del zero, el punt considerat de congelació de l’aigua.
Segons sembla, la situació canviarà en pocs dies, cosa que farà que els perjudicis al camp siguin mínims. Esperem que així sigui, perquè a hores d’ara alguns arbres encara llueixen en forma de monyó les branques glaçades que en van haver de tallar amb les gelades del febrer de 1956.

ROLL

2012-01-31T06:47:00.000+01:00

Situat a l’esquerra de la foto i al costat de diversos rodets de pedra picada o de formigó hi veiem un antic roll de moldre olives.
Es tracta d’una peça que disposa d’on forat central pel qual hi passava la biga que servia per a fel moure i aixafar les olives i fer oli.
Peces d’aquest estil es movien a força d’homes, en els denominats molins de sang que foren utilitzats durant segles.
Quina diferència amb els enginys actuals!

ALEGRIA

2012-01-28T06:46:00.001+01:00

Al Catllar estàvem contents perquè pel riu Gaià hi baixava aigua. Uns dies enrere s’aturà la sortida de líquid des de la presa perquè l’aigua del riu entrava en el tub de clavegueram de la població, des d’on feia cap a la depuradora, la qual en pocs dies quedà sobrepassada. Era una simple qüestió de capacitats.
Dies després el riu Gaià tornava abaixar amb aigua, però ara mateix torna a estar eixorc.
Poc dura l'alegria a la casa del pobre!

EN MEMÒRIA

2012-01-25T06:46:00.000+01:00

La fotografia que veieu pertany a l’interior del parc de la Capella, a l’antic cementiri municipal. Més a menys a tocar de la pedra que es veu en primer pla hi han situades les tres fosses comunes que van acollir els cossos dels pagesos assassinats en els Fets de la Fatarella del 25 de gener de 1937.
En el decurs d’aquell dramàtic esdeveniment, després de l’enterrament múltiple organitzat com millor es va saber, al cap d’uns dies la Generalitat de Catalunya ordenà l’exhumació dels cadàvers, per tal de procedir al seu reconeixement. Aleshores, algunes famílies aprofitaren per enterrar els seus morts en una tomba o en un nínxol individual, per bé que la majoria de pagesos assassinats encara estan sepultats col·lectivament i sense cap mena de senyal que els recordi.
És aquest l’honor que es mereixen els nostres avantpassats?

EN MEMÒRIA

2012-01-24T06:15:00.003+01:00

Demà es compliran setanta-cinc anys dels Fets de la Fatarella, de quan els anarquistes adscrits a la CNT-FAI i altres elements armats assassinaren trenta-quatre pagesos fatarellencs.
Han passat molts anys, però aquell dramàtic esdeveniment està ben clavat en la memòria col·lectiva, i més en la de les famílies que perderen algun dels seus membres. Tothom ho recorda, però ben poques persones fem alguna cosa per oficialitzar-ne la memòria.
A la nostra família materna, mon iaio, Josep Descarrega Llop, fou assassinat en el darrer replà de les escales que donen a la Capella. Algú li va disparar i va morir dessagnat, en una mort dramàtica com tantes altres.

CEMENTIRI VELL

2012-01-21T06:12:00.001+01:00

Decididament, l’acció del grup de joves fatarellencs que van transformar el cementiri vell en un espai verd urbà va ser i és lloable, i més quan pels anys seixanta l’antic fossar estava molt abandonat.
Ara mateix, l’antic cementiri permet el passeig, el descans assossegat al sol o a l’ombra i la contemplació del bell paisatge que l’envolta. Va valer la pena l’esforç! Amb tot, no hauríem d’oblidar –sobretot les persones que hi accedeixen amb vehicles a motor-, que aquest espai va acollir al llarg de molts anys els nostres avantpassats.

ESPAIS

2012-01-18T06:07:00.000+01:00

En aquesta foto realitzada abans de la guerra es poden veure la Capella, el cementiri d’aleshores, uns quants xiprers i algunes persones. Fora de plano quedava la casa que hi havia a ponent, a tocar de la Capella, i també l’aljub que recollia l’aigua de pluja que queia a l’explanada.
A hores d’ara, només la Capella resta dempeus. La casa ja ser enderrocada per construir un dipòsit enlairat que fou recentment enderrocat; l’aljub fou soterrat, per bé que al costat hi ha l’actual dipòsit d’aigua potable municipal, i el cementiri va estar reconvertit en un mirador, en una treballada acció d’alguns joves del poble. Canvis i més canvis.

SUPERPOSICIÓ

2012-01-15T06:06:00.001+01:00

La imatge d’avui, en la qual sembla que l’església i la Capella estiguin sobreposades, no es cap fotomuntatge, sinó un buscat enquadrament aconseguit des de la Casa Ecològica. Amb tot, la conjunció de la Capella i de l’església ens poden donar una bona idea de la força espiritual que dimana de tots dos edificis, la qual va molt més enllà de l’alçada de tots dos edificis.

CLAU

2012-01-12T06:00:00.000+01:00

La clau que es veu a la foto d’avui pertany al pany de la porta de la Capella. És una clau de les d’abans: gran i ben formada.
Aquesta clau obre i tanca una porta que permet accedir a un dels centres de devoció de la Fatarella. La major part dels fatarellencs l’hem tingut a les mans en un moment o altre i la seva possessió momentània transfereix la il·lusió de poder obrir altres portes més immaterials.

XIPRERS

2012-01-09T06:59:00.000+01:00

A algunes persones, els pocs xiprers que sobreviuen al voltant de la Capella les hi recorden l’antic cementiri. S’han fet molt grans, mal que altres han desaparegut a mans de les persones que han intentat adequar al seu gust l’espai que envolta l’ermita. Alguns xiprers els tallaren quan s’empedrà la plaça que queda al davant de la façana de la Capella, en una acció que també s’emportà l’aljub provinent dels àrabs que al llarg de tants anys havia format part del conjunt; altres xiprers desaparegueren quan el cementiri vell fou transformat en un mirador, al final dels anys seixanta, mentre que uns pocs més van acabar asclats amb la construcció dels dipòsits que subministren aigua potable a la població.
Majoritàriament, s’associa els xiprers amb els cementiris, però cal recordar que, de sempre, és l’arbre encarregat de donar la benvinguda a l’espai que ocupa.

REGAL DE REIS

2012-01-06T06:51:00.000+01:00

Com cada any, els Reis Mags han passat per casa i ens han deixat diversos regals, la majoria d’aquells que en diem d’utilitat. A més, ja hem començat a menjar-nos les olives que teníem a la Fatarella pendents de ser aptes pel consum.

Aquestes olives van ser un regal del Pastor Petit, casat a ca l’Hospitaler, un fruit ben selecte escollit per la seva filla Rosa. Una vegada les olives a casa i ben maurades per la família en ple, les deixàrem a l’exterior amb sal i peles de taronja, on l’acció del fred les posà a punt.

Ara, ja ens les podem menjar després de passar-les-hi una aigua, i en algun cas barrejades amb oli i vinagre. Tot un agraït plaer!

EL PESSEBRE DE L’ÀLEX

2012-01-04T06:21:00.001+01:00

Al Catllar, com cada any des de ja en fa uns quants, l’Àlex Queralt ha planta el seu pessebre a tocar de la Masieta de Queralt i, com de costum, resulta espectacular i agradable de mirar.
Àlex és un apassionat dels pessebres i cada any en munta un de diferent. El d’enguany recrea algunes masies catllarenques, agrupades al voltant d’un naixement adquirit a Sicília. I és que l’Àlex compta amb gairebé cent grups del naixement de Jesús, adquirits arreu del món.
Aneu a veure’l; teniu temps fins al final de gener.

FELIÇ ANY 2012

2012-01-02T06:44:00.001+01:00

Quan ja tenim algunes festes de Nadal passades, s’ho val buscar l’assossec al voltant del riu Gaià, i més ara que hi baixa aigua.

La imatge de les antigues fàbriques reflectides en l’aigua, envoltada amb els arbres que van perdent fulles, és realment crepuscular, però no oblidem que les tardes ja s’allarguen i que en menys de tres mesos tindrem aquí la primavera.

PERSONATGES (i 11)

2011-12-30T06:34:00.000+01:00

D’alguna forma hem volgut esmentar alguns personatges il·lustres de la Fatarella o propers al seu àmbit, amb la clara intenció de posar en evidència la vàlua d’aquestes persones.

Per acabar aquest capítol, prendré com a referència aquest marge d’uns quants centenars de metres de llargada que es troba al camí dels Tossalets, a prop del Mirador d’Aragó. La persona o persones que el van construir també havien de ser grans professionals i amb un toc d’artistes, ja que van incloure en la seva obra aquestes pràctiques escales.

Tinguem un bon any nou!

NOTÍCIA D’ALCANÇ

2011-12-28T06:27:00.000+01:00

Des fa uns anys, el caragol poma està colonitzant el Delta de l’Ebre, cosa que repercuteix en els conreus, ja que és un animal voraç.

Per tal d’eradicar-lo, les institucions públiques i les entitats privades han emprés accions de tota mena, sense aconseguir els resultats desitjats.

Sortosament, ara s’ha descobert que és un bon aliment per a les angules; en conseqüència, s’ha declarat una veda per la pesca d’angules que durarà dos anys, el temps suficient perquè aquests animalons acabin amb tots els caragols poma del Delta. Tot un èxit! A sobre, passats el dos anys de veda es podran pescar angules a palades.

NECROLÒGICA

2011-12-27T18:55:00.002+01:00

Avui, a Vila-seca, ha rebut cristiana sepultura en Josep Malapeira i Xatruch, un prohom com n'hi han hagut pocs.
Moltes persones recorden Josep en els seus temps d’alcalde o de diputat; altres per ser un gran músic que tingué relació amb mossèn Ritort i Faus, fundà el Conservatori Professional de Música de Vila-seca, dirigí el Cor de Caramelles o que interpretava composicions al seu piano; igualment se’l recorda com a pare de família, empresari, membre del Centre Catòlic i bon amic de gairebé tothom.
La foto que il·lustra la trista notícia reflecteix un dels dies que en Josep m’ajudà a agafar dades sobre les barraques de pedra seca de Vila-seca, l’any 1995. Era generós en tot i amb tothom.
Descansi en pau.

PERSONATGES (10)

2011-12-27T06:49:00.000+01:00

Abans, quan es volia denigrar una persona se li deia: “Sembla que vinguis de la Fatarella”. Això ha canviat, i molt!

Tal com assegurava Josep Suñé, a la Fatarella ara s’hi va, ja que hi ha un munt de coses per viure.

Per la Festa de l’Oli vam tenir la presència del president de la Generalitat de Catalunya. Tot un honor pel poble!

Recordo que el president Pujol deixà la Fatarella en el penúltim lloc de tot Catalunya en els seus pelegrinatges pel Principat. Com s’ha vist, Artur Mas no ha esperat tant.

PERSONATGES (9)

2011-12-24T06:48:00.000+01:00

Na Betina Stolpa és la farmacèutica de la Fatarella. Gairebé no la conec, però a jutjar per la intervenció que tingué en la Festa de l’Oli em permet assegurar que és una persona que viu la seva feina. Però no només això, ja que té la virtut de la bona comunicadora que sap transmetre una part de la seva saviesa sense emprar tecnicismes innecessaris.

Quan parlava de les virtuts de l’oli d’oliva, alguns dels assistents ens vam assabentar d’algunes propietats d’aquest líquid daurat que tan a prop tenim.

Enhorabona, Betina!

PERSONATGES (8)

2011-12-21T06:47:00.000+01:00

La millor recepta per la felicitat és la generositat i el coneixement. Na Maria Gironès, l’esposa d’en Francisco de Vespellano, és una dona alegre i feliç, en bona part gràcies al seu tarannà. Ella encapçala una aula de manualitats que congrega un seguit de persones del poble, la majoria de les quals aconsegueixen sota el seu mestratge autèntiques obres d’art.

Darrerament s’han exposat al Molí de Ramonet un seguit de treballs relacionats amb el Nadal, tots molt ben bastits gràcies a la il·lusió dels participants i a la generositat de na Maria. Per molts anys!

PERSONATGES (7)

2011-12-18T06:45:00.000+01:00

A la Fatarella sempre hi han hagut persones amb talent; ara també. Algunes persones tenen alguna carrera i altres desenvolupen un ofici. Tant s’hi dóna! El cas és que són extraordinàriament solvents en les seves activitats.

Ramon Llop, de ca Zacaries, és un dels millors pagesos del poble i, probablement, un dels més tècnics i, alhora, tecnificats. A més, dedica part del seu temps a treballar per la Denominació d’Origen Qualificada de Terra Alta, un projecte engrescador del qual hi penja en bona part el futur de la nostra comarca.

Ramon és un savi que cal escoltar, encara que quan parla ho faci amb veu fluixa i pausada, símptoma de qui sap del que parla. D’ell n’haurien d’aprendre els que només saben cridar.

SOBRE EL CATLLAR

2011-12-15T06:43:00.003+01:00

Em comenten els amics del Catllar que, darrerament, només ofereixo notícies de la Terra Alta i de la Fatarella. Tenen raó, ja que encara no havia publicat que el riu Gaià, al seu pas pel Catllar, torna a portar aigua.
També em diuen que caldria incloure personatges del Catllar en la relació actual.
Intentarem arribar a tot arreu, però recordo que fa uns anys vam publicar un llibre: El Catllar, vivències personals, íntegrament dedicat a personalitats catllarenques.

PERSONATGES (6)

2011-12-12T13:23:00.002+01:00

Moltes persones que al llarg de la vida tenen una existència discreta destaquen en algun àmbit prou significat. Aquest és el cas d’en Celestino Gironès, de ca Topes, un dels campaners del poble.

Per si algú no ho sap, quan les campanes toquen per les festes destacades o per esdeveniment puntuals, és perquè algú les fa sonar.

Si teniu interès per saber l’art que s’esmerça en fer sonar les campanes, escolteu-les o pregunteu per Celestino. També podeu entrar a: http://youtu.be/nBSpe55tDwg

PERSONATGES (5)

2011-12-09T06:48:00.000+01:00

De vegades, al passejar pels carrers de la Fatarella dóna la impressió de que és un poble sense personatges històrics, ja que només un carrer porta el nom d’una persona, i això sense que se sàpiga qui va ser. Què passa? No hi ha hagut personatges a considerar o no es volen reconèixer? Al poble hi ha nascut persones de religió importants i tècnics de mèrit, alhora que per la Fatarella hi ha passat persones la feina de les quals ha anat en benefici de la societat. A tall d’exemple n’anomenaré un recentment traspassat: Josep Termes i Ardèvol, però n’hi ha d’altres.

La grandesa de la humilitat passa per saber reconèixer els mèrits d’altres. Quan temps més estarem sense distingir ningú?

PERSONATGES (4)

2011-12-06T06:46:00.000+01:00

En la nostra quotidianitat se’ns destaquen les persones amb més poder i les que més apareixen en els mitjans de comunicació. Són els personatges d’actualitat. També hi ha els personatges anònims que lluiten de valent en el seu àmbit vital.

Els nostres avantpassats que van remoure arbres i matolls, terra i pedres per aconseguir espais de conreu també havien de ser grans personatges; per sort, les seves obres parlen per a ells.

PERSONATGES (3)

2011-12-03T06:44:00.000+01:00

Durant la guerra també hi hagueren personatges heroics, començant pels homes i dones que lluitaven per poder tirar les famílies endavant enmig del desgavell de la conflagració. En la part bèl·lica destacaren molts militars, alguns dels quals tenen monuments que els recorden; tanmateix, només uns pocs han passat a la història per ajuntar en la seva persona capacitat de lluita i bonhomia.

SANT ANDREU

2011-11-30T07:14:00.001+01:00

Avui és la festivitat de Sant Andreu apòstol, el sant que és el patró de l'església parroquial de la Fatarella. En conseqüència, celebren la seva onomàstica tots els Andreus i les Andrees. Felicitats a tots ells!
Anys abans, Andreu era un nom força comú; malauradament, en els darrers temps han irromput amb força altres noms, fins ara gens nostrats.
Veurem què ens depara el futur.

PERSONATGES (2)

2011-11-30T06:42:00.001+01:00

El ritme accelerat de la nostra existència fa que, tot sovint, només recordem els personatges mediàtics de màxima actualitat, sense tenir en compte que n’hi ha altres, sovint més propers i no tan llunyans en el temps, que han realitzat actuacions de gran mèrit. Si més no, vagi el record d’avui a aquells homes i dones que en successives etapes i al llarg de molts anys han fet tantes i tantes coses perquè tinguem la Capella tal com la podem gaudir actualment.

SANTA CECÍLIA

2011-11-28T08:54:00.005+01:00

Dissabte al vespre, a l’església parroquial de Sant Andreu, a la Fatarella, es celebrà una missa cantada en honor a Santa Cecília, la patrona dels músics.

La celebració eucarística, oficiada per mossèn Ruben, comptà amb l’assistència de moltes persones, les quals van gaudir de la música i dels cants dels cantaires i músics del poble, que entonarem algunes parts de la missa a ritme de sardana.

Aquesta celebració la inicià Josep Rius, un dels millors músics de la Fatarella, alhora que compositor i formador de músics, el mateix que va composar la música d’aquesta missa.

Vagi aquesta entrada en la seva memòria.

PERSONATGES (I)

2011-11-27T06:40:00.000+01:00

En una conferència celebrada al Casal de la Fatarella, el director del Centre de Documentació de la Batalla de l'Ebre i col·laborador de Lo riu, Francisco Cabrera Castillo, va explicar les característiques del XIV cos de guerrillers del Govern de la República, secundat per Joan Sambró, de Lo riu. Fou una xerrada interessant, per bé que el personatge més destacat de la nit fou en Pere Pi Cabanes, un antic combatent republicà que va pertànyer a aquest cos. Aquest home, en plenes facultats, té i manté una capacitat d’anàlisi de tot el que ens envolta que ja m’agradaria que tinguessin moltes de les persones que ara mostren un perillós tantmefotisme.

TURISME RURAL (i 8)

2011-11-24T06:51:00.000+01:00

La majoria de persones, quan busquem una destinació turística on passar alguns dies, de vegades ens deixem seduir per algunes imatges bucòliques. A la Fatarella se’n troben arreu, al poble i pel terme, d’espais i d’imatges boniques i de gran impacte visual, com la que es mostra a la foto.

Ja se sap que viatjar consisteix en part en anar a buscar a fora les ganes de tornar a casa; per això, si volem estalviar temps i diners farem bé en saber trobar els atractius del nostre poble i, de pas, donar-los a conèixer.

És un plantejament que té premi... econòmic!

TURISME RURAL (7)

2011-11-21T06:49:00.001+01:00

Hi ha qui assegura que els aerogeneradors ens han malmès el paisatge. No ho crec així; si de cas, sí que és cert que l’han transformat. Amb tot, al seu voltant han aparegut un seguit de camins que ens porten fins a llocs abans inaccessibles, cosa que ja ha aprofitat els organitzadors del Rally de Catalunya i d’altres modalitats esportives.

Ara només cal que els aprofitem també per accedir a llocs del territori que resultin atractius turísticament, com el Campament del XV Exèrcit de l’Ebre, posem per cas.

UN INCÍS

2011-11-18T12:53:00.002+01:00

Faig un incís en la seqüència dedicada al turisme per a recordar que el 20 de novembre hi ha eleccions al Congrés i al Senat.

Cada vegada que hi ha eleccions recordo la feina que va costar que ens puguem expressar a través de les urnes, un luxe del qual vam estar desposseïts durant més de quaranta anys. Per això, s’ho val que hi prenguem part. I, com sempre hi ha persones que agafen qualsevol excusa per tal de no anar a votar, un passo un article de na Lucía Etxebarría publicat en el Magazín de La Vanguardia, del tot alliçonador.

TURISME RURAL (6)

2011-11-18T06:48:00.000+01:00

L’arquitectura religiosa de la Fatarella disposa d’un alt atractiu, més quan es pot seguir la trajectòria d’un incipient art gòtic que evolucionà a partir del modest romànic d’arrel templera.

L’església de Sant Andreu, que a més dels signes abans apuntats disposa d’una façana barroca, és un edifici que mereix una gran atenció, ja que l’estructura mostra uns trets sòlids de gran bellesa.

També fan goig les ermites, però sobre tot la Capella, per l’edifici, sí, però també pel seu simbolisme.

TURISME RURAL (5)

2011-11-15T06:46:00.000+01:00

Les tradicions religioses també tenen el seu atractiu turístic. Destaca entre totes la romeria de Sant Francisco, pel seu alt valor etnològic i sentimental, una expressió de forta arrel popular que caldria preservar d’algunes modes i de certs usos inadequats.

Altrament, el Cant de l’Aurona té la gran particularitat de relligar el passat amb el present, en una manifestació religiosa d’arrel popular de consideració.

TURISME RURAL (4)

2011-11-12T06:45:00.000+01:00

Una de les activitats culturals més arrelades a la Fatarella és la música, un art que abans passava de mestres a aprenents però que ara es transmet de forma acadèmica.

Són pocs els pobles que poden presumir de tenir músics i grups musicals de la qualitat dels nostres, així com músics ja desapareguts la fama dels quals continua en la memòria popular.

El fruit d’aquest saber es manifesta durant les festes, quan la plaça, el Casal i els carrers s’omplen de música i alegria, cosa que és fàcil que s’encomani als visitants.

TURISME RURAL (3)

2011-11-09T06:41:00.000+01:00

L’art de la pedra en sec té a la Fatarella un escenari permanent en forma de museu al aire lliure, on es mostren cabanes, marges, escales, refugis, aixoplucs i altres equipament de gran bellesa.

Aquest patrimoni llegat pels nostres avantpassats només demana una mica d’atenció, per evitar que es malbarati. És cert que la pedra és dura, però una incidència inadequada la pot partir en mil trossos.

TURISME RURAL (2)

2011-11-06T06:40:00.000+01:00

Un dels temes actualment més atractius de cara al turisme és la passada guerra, i més quan la Fatarella fou en part l’escenari de la Batalla de l’Ebre, un fet que es demostra per la metralla i les restes de persones que encara es veuen pel terme. Darrerament, des que s’han adaptat per a les visites alguns espais bèl·lics es poden veure grups de persones que tomben per les zones que mostren llocs ben especials. Algunes d’aquestes persones mengen i dormen en els establiments locals, alhora que compren productes autòctons. I provoquen uns ingressos econòmics que, a poc que ens ho proposem, poden anar a l’alça.

TURISME RURAL (1)

2011-11-03T06:38:00.001+01:00

Fa molts anys que crec que la Fatarella té un bon potencial turístic, destinat, això sí, a minories qualificades.

Tenim un municipi que compta amb un paisatge singular i un bon clima. Un poble que mostra el pes de la història en algunes construccions religioses i civils. Tradicions i devocions a considerar, i una població majoritàriament amable.

El sector turístic és fructífer i només demana mantenir les essències, cosa que tothom hauria de tenir ben present per ara i de cara al futur.

RASTRES DE GUERRA

2011-10-31T06:46:00.001+01:00

Passen els anys i el record de la guerra es manté en la memòria popular, alhora que creix l’interès d’algunes persones per conèixer l’origen i l’esdevenir d’aquella gran catàstrofe.

Darrerament s’han condicionat per a ser visitats alguns espais en els quals tingueren lloc accions de guerra, a la vegada que han aparegut noves publicacions literàries de gran mèrit, com l’última de mossèn Alanyà, posem per cas.

Encara ara, al passejar per determinats llocs del terme ens podem trobar amb rastres de la guerra i amb senyals de mort, quan descobrim trossos de metralla o fragments d’ossos humans.

Afortunadament, per a la major part de persones de les contrades la guerra s’ha pogut pair emocionalment, just perquè de n’ha parlat obertament. Altres temes que de ben segur ens afecten més directament, es vol que continuïn sent tabú.

ASSOCIACIÓ LO RIU

2011-10-28T06:31:00.000+02:00

Ja es prou conegut allò de que ningú es profeta a casa seva, que és una forma d’afirmar que poques persones reben reconeixements pels seus mèrits en el poble que els ha vist nàixer. Això els passa als membres de l’Associació Lo Riu.

Aquesta entitat ha ajudat a visualitzar al món l’espai fortificat de la serra de la Fatarella, així com el Campament del XVè Exèrcit de la República. Per aconseguir-ho, han remogut terra i pedres, han realitzat gestions de gran mèrit, alhora que organitzen sortides de camp i variades exposicions sobre el tema.

Que poca importància es dóna a allò que tenim a tocar de casa!

VISITA TURÍSTICA

2011-10-25T06:33:00.000+02:00

El passat dissabte 15 d’octubre, més de cinquanta membres del Casal de Jubilats del Catllar visitaren la Fatarella.

En primer lloc van passar pel Memorial de les Camposines i l’ermita de Sant Bartomeu. Després van anar a veure el campament del XVè Exèrcit de la República, a més de les fortificacions i trinxeres situats a la serra de la Fatarella, per acabar el matí amb una visita al nucli urbà de la Fatarella.

Per la tarda, després d’haver renovat forces a can Rius, visitaren la Capella i el Mirador, per seguir camí fins els Quatre Camins, de Vilalba dels Arcs.

TERRA ALTA. VINS & QUALITAT

2011-10-22T06:24:00.000+02:00

El vi DOMUS PENSI de la collita 2006, elaborat pel Celler Altavins, de Batea, ha estat qualificat com el millor vi negre del món en el Concurs Mundial de Brusel·les, un distintiu que ha aconseguit en lluita amb altres 7.386 vins procedents de 49 països.

Per si això fos poc, el vi Ilercavonia, elaborat pel mateix celler amb vins de la varietat garnatxa blanca, ha rebut una medalla de plata.

Els especialistes del món del vi destaquen la gran qualitat dels vins de la Terra Alta, dotats amb unes característiques que només es poden aconseguir amb art i treball.

LA CREU DE SANT VICENÇ

2011-10-19T06:41:00.000+02:00

La creu de sant Vicenç està situada a la partida de la Gaeta, en el terme municipal de Vilalba dels Arcs. Segons la veu popular, va ser en aquest lloc on descansà sant Vicenç Ferrer, després d'una poc afortunada prèdica a Vilalba.
El monument, refet després de la guerra, se'ns mostra humil, si bé la creu té un impacte visual impressionant.

Us recomano la seva visita. La podreu trobar al costat de la gran bassa de rec que hi ha a tocar de la carretera.

RASTRES DELS CÀTARS

2011-10-16T06:25:00.000+02:00

Els càtars, també coneguts com els bons homes, van ser perseguits a mort pels francesos. Fugint cap al sud van fer cap a Catalunya, on foren majoritàriament ben acollits, sobre tot en els àmbits governats pels cavallers de l’Orde del Temple.

La seva idea sobre l’existència i la religió era ben particular, basada en conceptes dualistes, com el bé representat per Déu i el mal personalitzat pel Diable.

La dualitat també s’estenia en altres àmbits: la nit i el dia o el sol i la lluna. La representaven amb dues roses de sis pètals, uns dibuixos que, malgrat els segles transcorreguts, se’ns mostren esculpits en algunes pedres.

NOMS D'ESTRIS

2011-10-13T06:15:00.000+02:00

Amb el pas del temps i amb el canvis de costums perdem pel camí la utilització d'alguns estris que ens ajudaven a sobreviure.

En el cas dels pous, les sínies que voltaven per fer pujar els catúfols plens d'aigua des del fons, un líquid que anava parar a la naquera que podia ser de pedra o de fusta.

Des de la naquera l'aigua passava al safareig o a la bassa, on es quedava emmagatzemada fins que s'obria la boixarrera, un tap de ferro que es movia amb una palanca. I és precisament el mànec d'una boixarrera el que es veu a la foto d'avui, això sí, ben envoltat de fullam.

CANVIS A LA FATARELLA

2011-10-10T06:26:00.000+02:00

La sínia que es mostra la foto, amb la seva obsolescència, ens recorda temps passats no massa llunyans, quan els ases rodaven el pou per tal de pujar l'aigua que servia per regar els horts, per abeurar els animals, per rentar la roba i per beure les persones. Qui tenia un pou amb aigua era afortunat.
Ara, la implantació de la nova xarxa de rec ajudarà a que els arbres no passin la sed pròpia de les nostres terres, de la mateixa forma que regarà algunes hortes. El futur, amb aigua, sembla més carregat d'optimisme.

POSTA DE SOL

2011-10-07T06:22:00.000+02:00

El sol es pon pel ponent de la Fatarella. Sembla escortat per dos dels gegants eòlics dels que darrerament s'han plantat al voltant del municipi.
La força que dimana dels enginys mecànics no amaga la bellessa del capvespre.

ESPAIS DE LA BATALLLA DE L'EBRE

2011-10-04T06:35:00.000+02:00

A la Fatarella, el col·lectiu Lo riu realitza una impagable tasca de descoberta i adequació d’alguns espais on es visqué el darrer capítol de la Batalla de l’Ebre. És una gran tasca, tal com es pot veure si es visiten els llos que s’han condicionat. Llàstima que de vegades només transcendeixi a l’opinió públic la trista picabaralla per un sac d’ossos que ha tingut lloc darrerament.

FESTES DE SANTA TECLA

2011-09-24T08:06:00.002+02:00

Tarragona està de festes majors, amb un gran nombre d'activitats de tota mena que són seguides majoritàriament pel públic.

Entre altres cal destacar el tan popular com satíric Ball de Dames i Vells, que repassen l'actualitat social, política i econòmica de la ciutat a base de bon humor.

Ah!, finalment ha plogut; poc, però ho ha fet. Que duri.

TORNEM-HI

2011-09-21T11:24:00.000+02:00

El cert és que a mida que passen els diesse’m fa més costa amunt tornar a publicar al blog. No és per mandra, sinó perun seguit de feines i feinetes que s’acumulen. Anem a pams.

Ja tenim la casa dela Fatarella enllestida i l’habitem des fa dos mesos. Ha quedat bé i és forçaacollidora. Ens podeu visitar, quan vulgueu.

Darrerament heencetat una col·laboració quinzenal amb el diari de Tarragona, on dono a conèixeralgunes particularitats del territori que em va veure nàixer. Ja em direu si usagrada.

A la Fatarella han iniciat una nova fase de restauració de la Capella dela Mare de Déu de la Misericòrdia, per tal de tapar els clivells existents irepintar tot el recinte, alhora que s’adequarà l’enllumenat. A l’interior delrecinte hi ha muntada una gran bastida, des de la qual un seguit deprofessionals qualificats poden arribar a tots el racons. Tal com deien elsnostres avantpassats quan treballaven per a la Capella: Amunt i crits!

RETALLADES I VACANCES

2011-06-30T06:42:00.002+02:00

A l'administració pública es parla de tisorades als pressupostos, però la realitat és que es retallen els serveis –sobre tot els sanitaris-, que fins fa quatre dies s’oferien a la ciutadania.

Els sous de les patums es mantenen i les patums també.

A casa nostra iniciarem vacances i també les farem de blog, per descansar i deixar descansar. Amb tot, us deixo aquest conte, perquè us distragueu i reflexioneu.

Fa molts anys, en un poble que queda a tocar del Camí de l’Ebre que porta a Sant Jaume de Galícia, les autoritats van decidir obrir-hi un centre d’atenció als pelegrins, en el qual hi posaren a treballar un matrimoni jove.

Ja sabeu que al llarg dels segles ser pelegrí era una de les úniques formes de viatjar, de fer això que ara en diem turisme.

Fos com fos, aquell alberg començà a rebre molts visitants, que hi paraven a menjar els bons plats que cuinava la mestressa, i també a dormir, tot a preu convingut.

Al cap d’uns mesos, en una de les dependències hi obriren un centre d’atenció sanitària, per allò dels peus llagats i de les malalties ocasionals, on l’home de la casa guaria els malalts a base d’ungüents i de bones paraules.

Amb el treball de la parella que dispensaven bons serveis als pelegrins, l’alberg esdevingué una bona font de diners, fins al punt que les autoritats decidiren afegir un administrador a la curta nòmina formada pel matrimoni, un gestor que aviat demanà el suport d’un tresorer que controlés els cabals, un escrivent que prengués nota dels moviments econòmics, un vigilant que vigilés i un subaltern per a tot.

Com que el negoci anava tan a l’alça com el servei, l’autoritat principal hi situà al capdavant el seu nebot, com a coordinador, un càrrec de confiança molt ben retribuïda, per tal d’evitar que es malbaratessin recursos. Més endavant, el nebot, en un clar exercici de nepotisme, contractà una secretària multifunció, a qui remunerava convenientment perquè no fes fàstics a cap servei dels que li demanava.

Però vet ací que, malgrat que cada dia acudien més pelegrins a l’alberg, els diners que ingressaven a la casa no arribaven per a cobrir les despeses de personal. Aleshores, el coordinador decidí estudiar la situació. Inicialment contractà un estudi econòmic a un expert del poble del costat, qui l’informà que sobrava personal. Per això, el coordinador decidí optimitzar el servei i, tal com es fa ara en la majoria de serveis públics, acomiadà les úniques persones que realment treballaven: la cuinera i el seu marit sanador.

Que tinguem bones vacances!

ARBRES MONUMENTALS

2011-06-29T06:27:00.000+02:00

Em comenta el bon amic i gran científic Francesc Burjachs que molts dels arbres actualment monumentals han sobreviscut a la destral, el xorrac i l’aixada, a convertir-se en llenya, carbó o fusta per a la construcció pel fet de tenir alguna millor utilitat.

Resulta que les alzines denominades fiteres estaven plantades en llocs estratègics, on senyalaven els límits entre propietats privades o entre termes municipals. Altrament, les alzines amorriadores constituïen espais sota els quals els pastors resguardaven els seus ramats.

Ja ho veieu: tot, també els arbres, forma part de la història.

ARQUITECTURA

2011-06-28T06:24:00.000+02:00

Els edificis situats a tocar del riu Gaià –amb les seves fumeres encara dempeus-, són una mostra molt qualificada d’arquitectura industrial.

Aquí s’hi van elaborar papers i teixits, aprofitant la força del riu, i també s’hi produïa electricitat, una riquesa que donava feina a algunes persones.

ARQUITECTURA

2011-06-27T06:22:00.000+02:00

Sense moure’ns del Catllar, podem veure i visitar un edifici que es representatiu de l’arquitectura civil i militar: el castell.

El castell del Catllar ha estat darrerament refet i reestructurat per servir de base a la promoció turística d’aquesta zona del Baix Gaià.

La representació pictòrica que avui és mostra és força encertada, però la realitat dels castell és superior.

Cal veure’l.

ARQUITECTURA

2011-06-26T06:17:00.000+02:00

Al municipi del Catllar hi podem trobar una arquitectura ben diversa: religiosa, civil, industrial, rural...

La portada i el campanar de l’església parroquial de Sant Joan se’ns mostra esplèndida i ens crida l’atenció quan ens la mirem des de diversos angles.

Sobre les proporcionades dimensions d’aquest edifici, l’arquitecte Josep Llop ha escrit un llibre que ens ajuda a esbrinar la forma amb la qual es bastien aquesta mena de construccions.

SUPORT

2011-06-25T06:16:00.000+02:00

Sempre s’ha dit que una mà renta l’altra i que entre les dues poden netejar la cara. Així mateix, en el món de la parella l’un fa l’altre, de la mateixa forma que tots els membres d’una família poden enriquir-se mútuament amb les aportacions recíproques.

En un àmbit més camperol, el pilar de pedres que es veu a la foto és una altra mena de suport, un ajut sense el qual la branca de garrofer faria dies que estaria esclopada.

MOSQUES ACOLORIDES

2011-06-24T06:15:00.000+02:00

Les mosques són insectes que resulten molestos, quan es dediquen a incomodar-nos amb les seves picades, i també fastigosos, pel fet de freqüentar àmbits poc salubres. Amb tot, hem de reconèixer que les acolorides mosques blaves o verdes tenen un cert atractiu cromàtic.

PLANTES I FLORS

2011-06-23T06:14:00.000+02:00

Darrerament tinc la sensació que esmercem molts recursos en mantenir els nostres jardins, i més quan ens capfiquem en dotar-los de plantes i arbres no autòctons.

En gairebé tot temps, quan passegem pel camp veiem plantes i flors de gran bellesa que se’ns mostren esplèndides, cosa que ens fa pensar que un jardí amb plantes del país podria lluir de debò sense massa costos.

Ho haurem d’estudiar.

FLORS I MORES

2011-06-22T06:13:00.003+02:00

La major part d’esbarzers ens mostren una gran profusió de flors, unes flor que són la promesa dels fruit que esdevindrà més endavant: les mores.

Les mores es poden consumir directament de la planta quan ja han agafat el característic color negre, poden formar part de la rebosteria, dels gelats i també ajuden a configurar licors.

Les esperem!

P. E.:

Ja veieu com l'estiu ens ha portat un entremaliat subratllat al text.

ECLIPSI DE LLUNA

2011-06-21T06:08:00.001+02:00

La passada nit del 16 de juny vam poder veure un dels millors eclipsis de llunya que es recorden, un fenomen que es va poder seguir a Europa, Àsia, Amèrica del Sud, Àfrica i Austràlia.

Inicialment la contaminació atmosfèrica feia difícil seguir l'espectacle, alhora que afegia un color rogenc a la lluna. A més, la contaminació lumínica artificial també restava espectacularitat a l'esdeveniment, per bé que en general resulta força reeixit.

GRIFÓ

2011-06-20T06:04:00.000+02:00

El griu, grif o grifó és un ésser mitològic considerat ferotge. Se’ls representa amb cap i les potes davanteres d’àliga gegant, amb plomes daurades, urpes esmolades i un bec ganxut. Les potes de darrera i la cua són com les d’un lleó.

El grifó reunia les millors característiques de cada un. Era, al mateix temps, rei de la terra i rei del cel, i per això se'l considerava un animal noble.

El grifó que es mostra a la foto, més o menys ben aconseguit, es pot veure a la façana de ca Bienvenido.

SÍMBOLS (i 4)

2011-06-19T06:01:00.000+02:00

Molt temps abans que l’Església Catòlica adoptes la creu com a símbol de la doctrina predicada per Jesús, moltes persones ja utilitzaven la creu com a testimoni de les seves creences.

Més endavant ja es va representar Jesucrist clavat a la creu, just quan la mateixa Església va permetre aquest fet. A partir d’aleshores començaren a aparèixer baix relleus com el que a la Fatarella s’anomena Creu de Sant Joan, en el qual es poden veure els quatres claus de la creu propis del romànic més primerenc. Una gran joia escultòrica!

SÍMBOLS (3)

2011-06-18T06:00:00.000+02:00

Entre els símbols que ens recorden altres temps tenim els que es veuen al picaport de cal Xico, la seu actual de la Fundació el Solà.

Per sobre de la picaporta i d’esquerra a dreta s’hi veiem: la rosa exafoliada, pròpia dels càtars i més tard adoptada pels templers; la creu del cristianisme, al mig, i la representació d’una branca d’olivera, igualment de simbologia templera.

Això i altre elements formen part de la nostra història.

SÍMBOLS (2)

2011-06-17T06:59:00.000+02:00

A la Fatarella, en els balcons de moltes cases i al llarg de tot l’any s’hi poden veure dos elements carregats de simbolisme: el ram beneït el Diumenge de Rams i el bordó de la diada de Sant Francisco.

Era costum que el ram es guardés tot un any, fins que es reemplaçava per un de nou; aleshores, el ram vell es cremava i les cendres es guardaven per utilitzar-les com a condiment al moment de coure llegums.

El bordó es llueix als balcons com a mostra de devoció i com a prova d’haver participat en un dels actes més populars dels que s’organitzen al llarg de l’any: la romeria.

No ho veureu en cap altre lloc del món!

SÍMBOLS

2011-06-16T06:58:00.000+02:00

Quan es lliuraven les darreres batalles de la guerra del 36-39 i a mida que les tropes franquistes entraven als poble i ciutats, els encarregats de la propaganda feixista pintaven en llocs ben visibles les imatges de Franco, el general colpista considerat pels seus partidaris el salvador de la Pàtria; José Antonio Primo de Rivera, la víctima oficial dels “rojos”, i el jou i les fletxes, l’emblema de la Falange i de las JONS (Juntas Ofensivas Nacional Sindicalista).

Amb el pas del temps la major part d’aquells símbols s’han esborrat o s’han fet desaparèixer. A hores d’ara i ja amb la nostra història passada ben assumida, no estaria de més que les pintures que queden visibles es protegissin, més que res per recordar allò que ja mai més hauria de tornar a ser.

FLOR SENSE OLOR

2011-06-15T05:58:00.001+02:00

La planta que es mostra a la foto d'avui rep el nom popular de Flor de la Mare de Déu; tanmateix, els nostres experts en botànica faran bé en afegir més informació.

Diu la llegenda que, a l'inici del món, aquesta planta tingué la gosadia de demanar-li a Déu ser tan blanca com la Verge Maria. Déu, magnànim i justicier alhora, hi accedí, això sí, a canvi de que no fes cap mena d'olor, com així és.

...I ASSOSSEC

2011-06-14T06:09:00.003+02:00

Foto de M Victòria Gironès Puñet
En les darreres jornades s'ha viscut una certa tensió política en diferents municipis, alhora que en altres àmbits s'imposava una llei del mercat postelectoral no sempre neta i transparent.
En alguns moments semblava que de no concretar-se tal o qual negociació semblava com si hi hagués d'haver algun daltabaix, per bé que en un passeig pel camp ens podíem trobar amb que les coses més importants que no depenen de les persones continuen amb el seu bon camí.

INCIDÈNCIES...

2011-06-13T06:00:00.002+02:00

En alguns municipis, els resultats electorals propiciaren la possibilitat de constituir diverses majories de govern a partir de la suma de dos o més partits, un fet que forma part del jòc democràtic.

Malauradament, aquest procés s'ha viscut amb tensió, cosa que ha provocat l'assistència preventiva de les forces de l'ordre, sense que en general arribessin a intervenir.

Amb els anys que portem de democràcia, ja cal que ens entenguem sense arribar a les mans.

CONSTITUCIÓ CONSISTORIAL

2011-06-12T06:51:00.001+02:00

Ahir es van constituir la major part de consistoris, amb la presa de possessió d'alcaldes i regidors.

Els alcaldables que en les darreres eleccions havien aconseguit la majoria absoluta de regidors no tingueren cap problema per obtenir la proclamació; tanmateix, no tots els partits que havien aconseguit una minoria majoritària pogueren veure escollit el seu alcaldable. Coses de la nostra democràcia i dels usos polítics que cal respectar.

A partir d'ara ens agradaria que els nostres representants polítics treballessin de valent pel municipi pel qual han estat nomenats, i que ho facin de forma lleial, transparent i honesta.

FAVES

2011-06-11T06:26:00.000+02:00

Per molta cuina de disseny que ens vulguin vendre en els restaurants moderns de plat gran i teca petita, les persones de poble, quan anem a menjar fora de casa tenim tendència a buscar viandes consistents i saboroses, com aquest plat de faves que la Rosa Mari i Ramon van preparar al restaurant La Casa Ecològica de la Fatarella.

I és que al moment de posar-se a menjar, no s’hi valen romanços.

ARQUITECTURA

2011-06-10T06:37:00.000+02:00

Des de molts anys, als nostres pobles ha estat l’arquitectura religiosa la que ha marcat la pauta constructiva que han seguit posteriorment altres institucions, i també les persones que han pogut fer-ho.

Si això ha estat així i no s’han introduït elements estranys, a tot el poble es respira una arquitectura harmònica, molt agradable als sentits.

Amb aquesta base, només fa falta una mica de gust per aconseguir ambients i imatges sublims.

ARQUITECTURA

2011-06-09T06:35:00.000+02:00

Els perxes són un dels elements més definidors de l’arquitectura local, alhora que una mostra d’aprofitament de l’espai.

Poden estar bastits amb arcs apuntats, de mig punt o compostos, però en tot cas la serena bellesa que transmeten és considerable.

ARQUITECTURA

2011-06-08T06:34:00.000+02:00

La Casa Consistorial, ca la Vila, és la mostra més evident d’arquitectura institucional. L’edifici fou reconstruït després de la guerra seguint els cànons de l’arquitectura local, i en els darrers anys ha estat reestructurat per adaptar-lo a les noves necessitats.

Quan l’arquitectura tradicional s’ajunta amb la funcionalitat és un encert.

ARQUITECTURA

2011-06-07T06:33:00.000+02:00

L’arquitectura defineix per si mateixa les particularitats dels llocs on està bastida. Si ens mirem l’estructura de l’església parroquial de Sant Andreu, a la Fatarella, fàcilment ens pot arribar a caure la bava al veure l’agradable complexitat dels arcs nervats que aguanten la coberta de l’edifici. La bellesa també la trobem a l’exterior, en la façana abarrocada que darrerament ha estat restaurada amb molt d’encert.

ANIVERSARI

2011-06-06T06:24:00.000+02:00

Avui és l’aniversari de la meva esposa, Dolors.

A desgrat de les persones que odien veure com es completen els anys, Dolors assegura que és bo veure’ls passar, més que res com a constatació que s’és viu, i millor encara quan hi ha salut.

Doncs bé, moltes felicitats, que sigui per molts anys i que vinguin ben bons i amb salut.

JUNY

2011-06-05T06:19:00.000+02:00

El refranyer popular, que seguia fil per randa la feina dels pagesos, avisava: Pel juny, la falç al puny.

De fet era un advertiment a l’avançada, ja que la sega dels cereals tenia lloc al final de juny o al començament de juliol. Per això, ara es pot constatar que en les darreres dècades les diverses collites s’han avançat en referència als temps de començament del segle XX. Per què serà?

CENTAUREA

2011-06-04T06:55:00.000+02:00

Al llarg dels darrers dies han començat a aparèixer les flors de centaurea, que se’ns mostren com si fossin petites pinyes daurades.

La centaurea, també anomenada pinya de Sant Joan o Carxofera, aguanta un dies compacta, fins que al final de junt mostra uns filament de color morat, fins que passats un dies escampa les seves llavors amb l’ajut de vent.

De petit, la centaurea ens la imaginàvem com si una guitarra fos, ja que la mare ens ensenyava a jugar amb elements de la natura.

ROELLES

2011-06-03T06:54:00.000+02:00

A les grans plantades de cereals, per molt espesses que estiguin les espigues, s’hi veuen les roelles que donen color. Una cosa semblant ens passa a la nostra vida, quan entre totes les coses que ens l’alegren només veiem les que ens neguitegen; o quan entre el munt de bona gent que coneixem només ens recordem del més brètols.

Serà qüestió de fixar-se més en allò que és bo.

GARROFES

2011-06-02T06:52:00.000+02:00

Encara hi ha garrofers que tenen penjades les garrofes de la collita precedent quan ja ens mostren la nova collita. Ja veurem qui les cull.

Ja m’haureu sentit contar que un ministre que visità Mont-roig del Camp es quedà bocabadat davant d’un garrofer, i lloà amb gran entusiasme “La gran cosecha de habas que habrá este año”.

EXPERTS

2011-06-01T06:36:00.000+02:00

Dues de les persones més enteses en plantes que conec són n’Olga Xirinacs i en Francesc Burjachs. La primera és una gran estudiosa de tot plegat, mentre Francesc és un gran científic.

Ja sabeu que qui mel maneja el dits es llepa, de la mateixa forma que qui es relaciona amb savis alguna cosa aprén.

VISITA D’OBRA

2011-05-31T06:08:00.000+02:00

El passat dissabte, amb uns quants amics vam visitar la nostra casa de la Fatarella, per veure l’estat d’unes obres que tiren endavant gràcies a la bona feina d’alguns professionals.

Després de veure tants treballs coordinats per bastir una sola casa ens agafà gana, cosa que vam poder resoldre amb un bon dinar a can Rius, on el romesco de porc elaborat per la Fina va ser el plat estrella.

I també vam aprofitar per ensenyar el poble a aquests bons amics.

CASA

2011-05-30T06:43:00.001+02:00

La casa que Panda & Nenu i altres industrials ens construeixen a la Fatarella porta molt bon camí, fins al punt de pensar que per les festes majors d’estiu ja la podrem habitar.

Quan això sigui així, ja sabeu on ens podreu trobar.

CAMPIONS!!!

2011-05-29T06:12:00.000+02:00

Una vegada més i ja van quatre, el Barça de futbol ha guanyat la Champions i ho ha fet amb tots els mereixements.

Ha estat l'equip que ha practicat el millor futbol, el més vistós i agradable als bon afeccionats.

Els seus mèrits han estat reconeguts arreu, igual com el saber fer del club, que en tot moment ha mostrat un gran senyoriu.

Moltes felicitats per fer-nos feliços!!!

RESULTATS ELECTORALS

2011-05-28T06:44:00.000+02:00

Poques hores després de saber-se els resultats electorals, com per art d’encanteri els polítics han deixat de parlar de projectes. Ara comenten els resultats i proposen aliances.

Si al llarg de quinze dies van insistir a la població perquè els donés el vots, ara ja són ben poques persones les que parlen del poble. Es parla d’alcaldes, de regidors, de consellers comarcals, de diputats provincial i d’altres càrrecs electes.

Llastimosament, els ciutadans hem quedat en un segon terme. És temps de cireres i cal remenar-les.

Per cert i parlant de cireres: un any més, la família Martínez Ramos, de Miravet, ens en ha fet arribar una caixeta. Gràcies!

FUMS

2011-05-27T06:42:00.000+02:00

La gran escampada de generadors no pot amagar la bellesa del territori, uns terrenys que en part són més accessibles gràcies precisament als camins que s’han obert per portar les màquines.

Altrament, la producció d’energia neta que té lloc amb els generadors eòlics tampoc amaga els fums que surten de la tèrmica d’Andorra de Terol, ni els vapors d’aigua procedents de la torre de refrigeració d’Ascó.

AEROGENERADORS

2011-05-26T06:40:00.000+02:00

A la part nord de la Terra Alta, en el petit altiplà que formen les terres de Vilalba dels Arcs, Corbera, Ascó i la Fatarella hi ha escampat un gran estol d’aerogeneradors.

Des d’algun punt del territori es fa difícil comptar les màquines que s’han plantat darrerament, però pel que sembla no seran les últimes. No se’n fa un gra massa?

Com deia l’oncle Quiterio: “Fa de malpensar quan a un pobre li ofereixen una noia guapa”.

PITANÇA

2011-05-25T06:20:00.000+02:00

Aquesta peça de terra cuina ens recorda una antiga definició: pitança.
La pitança era la ració de menjar que es donava en els establiments públics, com ara orfenats, presons, hospitals i altres establiments benèfics, per bé que també es coneixia amb aquest nom la taça que contenia la racció de vi i el plat fondo que encabia el menjar.
Si les coses van a pitjor, tornarem a entrar en temps de pitança.

ANIVERSARI

2011-05-24T07:57:00.002+02:00

Avui fa anys la nostra filla Maria Victòria, quan tal dia com avui va nàixer a l'hospital Joan XXIII de Tarragona.
Amb ella, Dolors i jo hem crescut en un nucli familiar ben reixit i amorosit, i vivim amb l'esperança que la nostra felicitat s'allargui en el tepms.
Res, que moltes felicitats a la noia i que sigui per molts anys.

HABILITATS

2011-05-23T06:37:00.000+02:00

El terme municipal de la Fatarella és majoritàriament abrupte. Anys enrera, la part cultivable s’aconseguí a base d’amargenar feixes i bancals tot sovint massa pendissos, per tal de poder-los llaurar amb l’ajut d’animals d’estirament, com les mules, ases, matxos...

L’aparició dels tractors trastocà el sistema agrari, quan les màquines agafaren els lloc dels equins, que no el de les persones.

Ara per ara resulta corprenedor veure com els tractoristes condueixen amb habilitat les seves màquines per un terreny prou dificultós, en una feina no exempta de perills.

Una qüestió de bona traça.

DIUMENGE ELECTORAL

2011-05-22T06:35:00.000+02:00

Avui es celebren eleccions, locals, a Catalunya. Que guanyi el millor!

En dies com avui, a casa ens plantegem si sortim a dinar a fora o si ho fem a casa.

Si anem de restaurant, cal comptar el temps de desplaçament i els diners que costa l’àpat. Si optem per la cuina de casa, cal destinar uns minuts a la cuina, a parar i recollir la taula i a enllestir-ho tot.

El cert és que variem entre una i l’altra opció, per bé que si ens quedem a casa iniciem la migdiada abans. Cal comptar-ho tot!

PAPATERRA

2011-05-21T06:33:00.000+02:00

Les papaterres són uns animalons que viuen sota terra, a pocs centímetres de la superfície.

Se’ls pot veure pocs minuts després de ploure, quan surten del seu hàbitat normal.

És cert que la majoria tornen a amagar-se aviat, però algunes fan cap al cistell dels pescadors, que les utilitzen com esquers, mentre que altres pateixen els efectes del sol, quan el temps s’aclareix massa de pressa.

ANUNCIS METEOROLÒGICS

2011-05-20T06:30:00.000+02:00

Els avions ja saben que serveixen per transportar persones i materials, però amb una mica d’atenció també els podem utilitzar com una eina per a preveure el temps meteorològic.

Efectivament, hores abans que hi hagi un canvi de bon temps a plujós –com el del passat dissabte-, el rastre que deixen els avions es difumina àmpliament, tal com es pot veure en la foto, on el pas d’un avió transcorre al costat del pas d’un anterior, aquest ja desdibuixat.

Tot ajuda a anar per davant del temps.

TEMPS ELECTORAL

2011-05-19T06:28:00.000+02:00

D’ençà que hem retornat al sistema democràtic es convoquen eleccions diverses i ara toca les locals.

Per això resulta fàcil veure diversos espais farcit amb propaganda electoral, com la farola que es mostra a la foto.

Per evitar que tot quedi empaperat, les institucions i els partits pacten els llocs on es pot situar el material electoral i on no; malgrat això, sempre hi ha persones incíviques que enganxen cartells on mai no haurien de fer-ho.

RASTRES (i II)

2011-05-18T06:50:00.001+02:00

Les dovelles centrals d’algunes portades contenen dades sobre l’edifici que les acull.

En general, la data que mostren testimonia l’inici de la seva construcció, amb l’afegit, en algun cas, del nom del propietari.

La dovella d’una de les portades del mas de les Padellases ens deixa veure les inscripcions corresponents a l’any i la data, encabides en uns marcs que contenen la flor de lis dels Borbons a les puntes. La inscripció corresponent a la paraula any està descrita de forma prou particular, com si fos una barreja de català i castellà amb l’N invertida. Del número 1787 no hi ha cap dubte, mentre la P podria tenia alguna cosa a veure amb les Padellases.

RASTRES (I)

2011-05-17T06:49:00.000+02:00

Les persones, en tot temps, hem aspirat a deixar rastre de la nostra existència. Algunes construccions funeràries i diversos edificis i monuments responen a aquest anhel.

A menor escala, el paleta que estampà la seva mà dreta contra l’argamassa encara tendra potser també volia immortalitzar el seu pas pel món. De moment, el seu rastre encara perdura.

SALT ALT

2011-05-16T06:48:00.001+02:00

A la Terra Alta les pluges, prou escasses, es produeixen per la tardor i la primavera, essencialment, cosa que es nota en el cabal de les rieres i rierols.

L’aigua que baixa per la riera de Camposines havia de moure el molí de les Padellasses. Quan en baixava poca constituïa una dificultat afegida, un fet al que l’enginy humà solventà amb la construcció d’una paret per la qual lliscava l’aigua, en un camí pel qual agafava la força necessària per fer rodar les moles.

MOLÍ

2011-05-15T06:46:00.000+02:00

Situat en un dels extrems del mas de les Padellases, encara s’hi pot veure un antic molí, millor dit: allò que resta dempeus de l’enginy que servia per a moldre grans.

Amb una mica d’atenció podem mirar-nos la pedra sotana –rodona i ben estriada-, a sobre de la qual s’hi posaven els cereals que eren aixafats per la mola sobirana. També es veu la boixarrera que obria i tancava el pas de l’aigua, a més de l’eix de fusta que sostenia la pedra que girava.

Records i ruïnes, que no és poc.

MAS DE LES PADELLASES

2011-05-14T06:44:00.000+02:00

Recordo que, de jove, vaig anar a ajudar a veremar al Ramon i a la Pepita, de ca Diu-diu. Ells portaven a mitges alguna finca de les Camposines, cosa que els permetia disposar –no sé si en part o del tot-, de l’enorme mas conegut com de les Padellases.

Aquell antic mas o conjunt de masos tenia capacitat per aixoplugar moltes persones, però avui és una autèntica ruïna. Mostra el pas del temps i els canvis d’hàbits que s’han produït en els darrers anys, unes alteracions dels costums que no sé si totes seran per a bé.

LA RIERA DE CAMPOSINES

2011-05-13T06:42:00.000+02:00

A la Fatarella coneixem com la riera de Camposines el que als mapes es denomina riu Sec. Tant s’hi dóna! Es tracta d’un riuet d’aigües intermitents que només mostra aigües superficials després d’etapes de pluja.

Actualment, el gual que permet creuar la riera amb una certa solvència està formigonat, cosa que haurien agraït els antics traginers, quan transitaven amb carros i mules. I també es veuen unes molt ben posades pedres que permeten les persones passar d’un costat a l’altre sense mullar-se els peus.

...I UNA DE CALENTA

2011-05-12T06:40:00.001+02:00

Alguns dels arbres, arbustos i plantes que tenim a casa disposen de la seva pròpia història, quan la seva procedència està lligada a la persona que ens la va fer arribar.

El lilar que avui podem mostrar florit ens el va regalar Olga Xirinacs, procedent de la seva casa d’estiu, a Mont-ral.

A la planta li ha costat bastant temps fer-se un lloc al jardí, ja que tenia la competència d’un tamariu i de les voraces heures, i ha estat quan l’hem deslliurat de la companyia quan ja ens ha mostrat la seva alegria en forma de flors.