martes, 24 de septiembre de 2013

QUI SÓN ELS NAZIS?


QUI SÓN ELS NAZIS? (article publicat al Diari de Tarragona el 5 de setembre de 2013)



Al llarg i ample dels dos mesos que he descansat en la col·laboració amb el Diari, he notat que la paraula nazi s’utilitza amb una gran profusió, sobre tot per part d’algunes persones que, per les responsabilitats polítiques que tenen contretes i per la seva projecció pública, haurien d’evitar posar-se-la en boca. Per a més taca d’oli, aquest insult es dirigeix preferentment contra persones i entitats que, amb una trajectòria social i política immaculada, tenen com a vincle comú la defensa de Catalunya contra l’allau de greuges que acumula en els darrers tres-cents anys.

Per si algú ho ignora, la paraula nazi l’inventà Joseph Goebbels, el ministre de propaganda de l’Alemanya feixista, per referir-se als membres de la seva formació política: el Partit Nacional Socialista dels Treballadors Alemanys. Sota el seu impuls, la paraula nazi definia la ideologia totalitària que governà Alemanya durant uns anys, i que tan males conseqüències va portar a amplis sectors del món.

Els nazis alemanys propugnaven un guia únic, un Fürher que encapçalava amb plens poders un Estat que quedava per sobre de les llibertats individuals i col·lectives. El seu imperialisme els impulsava a envair els territoris situats més enllà de les seves fronteres, amb la convicció que actuaven en justícia i a la recerca d’un nou ordre mundial. Alhora, com es consideraven una raça superior, això els donava dret a aniquilar totes les persones que, per les seves particularitats racials, físiques, polítiques o ideològiques, eren considerades indesitjables per un Tercer Reich que aspirava a crear el tercer i definitiu imperi germànic a partir de la raça ària. Per desgràcia, totes aquestes funestes aspiracions tenien el militarismes, l’estat policial i la violència com a corretges de transmissió, cosa que provocà la Segona Guerra Mundial i, en conseqüència, la mort de uns quants milions de persones, algunes de les quals víctimes d’un extermini malvadament planificat.

Si analitzem la trajectòria històrica de Catalunya i de la majoria de catalans, haurem de reconèixer que, ni en els moments de màxima expansió, mai no s’ha actuat sota paràmetres que es puguin considerar nazis o feixistes. Per contra, alguns capítols de la història peninsular sí que es poden reputar com a feixistes. Aquest fou el cas de l’expulsió dels àrabs i dels jueus que portaven moltes generacions radicats al país, un foragitament que tingué lloc després d’haver-los robat la major part del seu patrimoni. També entra dintre de la definició de feixisme l’aixecament armat que provocà la guerra entre els anys mil nou-cents trenta-sis i mil nou-cents trenta-nou, la sagnant dictadura posterior i algunes actuacions força recents que semblen seguir els postulats de Goebbels, quan assegurava que una mentida repetida constantment pot acabar per ocupar el lloc de la veritat.

Si agafem els postulats de l’esmentat Goebbels, entendrem els esforços que es fan per identificar Catalunya com a enemic d’un projecte denominat Espanya que es vol associar amb la unanimitat. Amb la mateixa doctrina, s’intenta carregar sobre Catalunya els errors polítics centralistes que han fomentat l’afany independentista, o com quan a base de conflictes provocats s’intenta distreure l’atenció dels problemes principals que no es volen o no se saben resoldre. També hem de tenir en compte la capacitat d’orquestració que es du a terme en forma de missatges destinats a evitar qualsevol debat, un desplegament de comunicacions amb base falsa que són impossibles de contrarrestar.

Tot plegat, aprofita el pòsit mitològic de l’Espanya unida i única per sembrar odis i prejudicis, quan la realitat és que no es vol fer altra cosa que mantenir privilegis. Així doncs, per què ens acusen de nazis?. Els catalans som i hem estat majoritàriament antifeixistes i hem condemnat el feixisme europeu i el franquista, un rebuig que a hores d’ara distingides formacions polítiques encara no han realitzat
En definitiva, aniria bé que es deixessin de banda algunes paraules que, massa sovint, ajuden a qualificar qui les pronuncia, alhora que caldria fomentar el diàleg i la discussió de forma racional per afrontar els problemes existents.